LA DIABETIS

Generalment classifiquem la diabetis en dos grups importants: la diabetis infanto juvenil o tipus I i la de l'adult tipus II. També n'hi ha d'altres secundàries a altres processos: la gestacional, l'associada a altres endocrinopaties o dintre la síndrome para-neoplàsica.

 

La tipus I té una causa directament genètica amb fracàs primari del pàncrees en la seva producció d'insulina (cèl·lules beta dels illots de Langerhans) per causa segurament immunològica i la seva simptomatologia apareix en edats infantils o juvenils.

 

                                                                      La tipus II està associada amb l'edat adulta i a la Síndrome Metabòlica

Està relacionada amb l’anomenada Síndrome Metabòlica (SM), que és un conjunt simptomàtic definit per la suma de l’obesitat abdominal + hipertensió arterial + nivells alts de glucosa en sang i alteració del perfil dels lípids en la sang.

 

La causa bàsica de la malaltia és la insuficient producció d’insulina per part del pàncrees, però també per una mala funció d’aquesta hormona a nivell perifèric (teixits musculars, gras, visceral...), allò que s’anomena resistència a la insulina, i en aquesta situació, la insulina circulant pot ser superior al normal.

 

Les complicacions multi orgàniques ho són per afectació de l'endoteli vascular (cor, circulació perifèrica, ronyons, retina, sistema nerviós central i vegetatiu); cal esperar que al llarg dels anys d’evolució de la malaltia, vagin apareixent aquestes afectacions per això se la considera com d’elevat risc vital que escurça l'esperança de vida.

 

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES QUE ENS POT FER SOSPITAR LA PRESÈNCIA D’AQUESTA MANERA D’EMMALALTIR?

 

Allò que fa sospitar que alguna cosa no va bé, és: 

 

- l’aparició d’una set excessiva acompanyada

- d’un ritme de la micció exagerat en quantitat i freqüència, així com també

- molta gana, i no obstant això s’inicia una

- pèrdua de pes (especialment en la tipus I, no així en la II).

 

- Una altra manera molt freqüent de presentar-se, és la troballa casual analítica, en una persona obesa i/o hipertensa, d’una glucèmia basal alta junt amb una alteració del perfil lipídic (colesterols, triglicèrids...).

 

PREVENCIÓ PRIMÀRIA (de la tipus II)

 

·         Valorar els antecedents familiars.

·         Evitar l’excés de pes ja des de la infància, primeres edats, adequant la dieta i no avançant els                   complements durant el primer any de vida, seguint les indicacions del pediatra. Mantenir les indicacions    de dieta sana amb pocs sucres i greixos, vigilant la composició dels aliments preparats per la indústria.     Evitar els molt processats, amb múltiples conservants, additius o elements de difícil identificació.

·        Mantenir una activitat física tota la vida, des de la infància, estimulant els jocs físics entre la mainada,       així com també la pràctica esportiva. L'adult ha d'evitar el sedentarisme i practicar exercici diari.

·        Practicar una dieta d’estil mediterrani, equilibrada i sense excedir-se en ingesta de sucres, greixos,       begudes ensucrades i aliments processats.

 

 

DIAGNÒSTIC PRECOÇ

Molt important atès que és una malaltia tractable amb dieta sola en els primers estadis, i amb fàrmacs afegits a la dieta quan aquesta no és suficient:

• Revisions mèdiques i analítiques periòdiques, sobretot si hi ha antecedents familiars de risc i excés de    pes o es detecta hipertensió. 

CONSELL quan apareixen els primers símptomes a dalt resumits

 

-     Consultar al metge de capçalera. Ell haurà de confirmar el diagnòstic i iniciarà el procés d'informació i educació en la malaltia.

 

-     Sereu derivats al diplomat/da d'infermeria (DUI) per a aprofundir en el coneixement, educació i autocura de la malaltia perquè sigueu el més autònom possible, atès que ara per ara, la malaltia no té curació però sí tractament per evitar o limitar les complicacions que més avall descrivim.

 

-    No feu ni inicieu cap dieta específica pel vostre compte. Seguiu les instruccions del vostre metge de capçalera, dietista o diplomat d'infermeria

 

-     Cal modificar hàbits dietètics i d'activitat física a més de seguir un tractament farmacològic estricte, per això cal tenir:

• consciència de la malaltia, 
• coneixements i 
• voluntat d'autocura/autonomia

 

TRACTAMENT

 

-          Eliminació total dels sucres (glucosa) de la dieta. Reducció i repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia. (exemples de dieta). Com he dit més amunt, no inicieu cap d'aquestes dietes sense la supervisió del vostre equip de salut.

-          Control del pes.

-          Exercici físic.

-          Seguiment del programa mèdic periòdic i del tractament farmacològic aconsellat, el qual anirà           variant al llarg de la vida atès que és una malaltia sotmesa a contínua recerca que proporciona 

         la sortida de nous fàrmacs de manera freqüent.

 

COMPLICACIONS DE LA DIABETIS

 

La diabetis no és una malaltia que es curi, no feu cas de productes o aliments "miraculosos" que sovint s'anuncien en les "xarxes", cal cuidar-la i mantenir els paràmetres que la defineixen el més equilibrats possible. Com hem dit més amunt, pot afectar gairebé tots els òrgans perquè l'alteració metabòlica produeix una inflamació crònica del endoteli vascular d'artèries i arterioles, afavorint l'ateroesclerosi i la isquèmia dels teixits.

 

- El diabètic té més risc de patir infart de miocardi i vessament cerebral, per això cal que controli la seva tensió mantenint-la al més prop possible de 120/80.

- Pel mateix motiu també cal mantenir les xifres de colesterol LDL per sota de 100.

- El nivell glucèmic es valora pels perfils de l'autocontrol que no han de superar els 130 mg de glucosa en dejú i les postprandials (2 hores després de menjar) que no sobrepassin els 160 mg. Un altre paràmetre que s'usa és la hemoglobina glicosilada, que ens orienta sobre la mitjana de control dels nivells de glucosa en sang dels darrers 2-3 mesos. S'ha de mantenir entre 6 i 7.

- Cal revisar anualment la vista (fons d'ull) per descartar la presència de retinopatia, que és causa de ceguesa en aquesta malaltia.

- Dintre el protocol anual cal incloure la revisió dels peus : polsos i sensibilitat, doncs la seva alteració ens pot avisar del risc de patir d'úlceres per manca de reg sanguini (peu diabètic).

- En la revisió anual cal examinar la funció renal i l'aparició d'albúmina en orina. Molts diabètics poden haver de necessitar diàlisi per fallada dels ronyons.