ELS MECANISMES DE DEFENSA DEL JO


Sigmund Freud i la seva filla Anna continuadora de la psicoanàlisi, varen establir i definir uns mecanismes psicològics d'autodefensa del "jo" que usa la ment humana per suprimir, el·laborar o superar els desequilibris emocionals produïts pels conflictes mentals, capaços de desenvolupar "neurosi" que avui en dia diem "trastorns de l'ansietat".

 

Aquests mecanismes condicionen el comportament de les persones, sobretot si esdevenen exitosos, però pot ser que un dia deixen de ser-ho i explota el conflicte. Davant la presència d'un trastorn d'ansietat, caldria estudiar en la persona quins són els mecanismes que ha usat al llarg de la seva biografia per solventar els conflictes i així donar-lis sortida i superar per fí, realment, el conflicte subjacent a la seva simptomatologia.

 

Aquí ofereixo un llistat no exhaustiu amb una breu definició de cadascun d'ells

 

  • Racionalització: Busca les raons que expliquen el propi comportament, i que no entrin en conflicte amb la pròpia escala de valors ètics o d'autoestima. És una manera de creure's les pròpies mentides. Un exemple seria la faula de la guineu i el brot de raïm.
  • Projecció: Situar en els altres les condicions rebutjables del propi comportament. La culpa no està en un mateix sinó en els altres. És una manera d'externalitzar la culpa. Representa un fracàs de la repressió, i pot ser propi de certes personalitats paranoiques.
  • Repressió: És un procés actiu psicològic per treure's de la consciència un fet traumàtic, inacceptable i que qüestiona fortament els principis ètics de l'individu. El fet queda aïllat en l'inconscient. És la base de la histèria segons la psicoanàlisi.
  • Regressió: Retorn a un comportament que en etapes anteriors de la vida donaven satisfacció per superar un conflicte actual. EX: el nen que davant els gelós d'un germà petit, torna a no controlar els seus esfínters per aconseguir l'atenció de la mare.
  • Sublimació: Desviació del comportament cap a una activitats superior en la escala moral davant un conflicte, mala consciència o tendències inacceptables. Exemples serien l'inici d'un comportament religiós, polític, dedicació obra social, artístic etc. que compensa a l'individu de les seves tensions psíquiques. Aquest mecanisme no seria patològic en si mateix, mentre no afecti seriosament l'impuls sexual normal o l'agressivitat natural necessària per competir en la vida.
  • Compensació: És similar a la sublimació, però en lloc d'assumir un ideal, realitza una tasca que substitueixi allò que provoca frustració al subjecte i alhora li dóna satisfacció superior. EX: qui per un dèficit afectiu es dedica a fer diners sense reparar en medis...
  • Identificació: Permet viure la vida pròpia i aconseguir satisfaccions a través de la vida d'una altre famós o de millor estima social. Produeix un empobriment o desaparició de la pròpia personalitat per assumir-ne un altra. No s'ha de confondre amb l'aprenentatge del comportament social o cívic o del rol sexual, encara que el mecanisme sigui semblant
  • Negació: És la no acceptació de la realitat objectiva perquè li molesta intensament des del punt de vista anímic, i la modifica substancialment. És un mecanisme especialment psicòtic. Compte!!
  • Desplaçament: La representació del conflicte passa d'un objecte a un altre més tolerable per la persona, podent-se realitzar en vàries ocasions pel mateix conflicte. És la base i el mecanisme dels processos fòbics. També intervé en el mecanisme de la formació dels somnis.
  • Conversió: És la transformació d'una càrrega emocional en uns símptomes físics. Està en la base dels trastorns somatomorfs o histèrics.
  • Punició: Forma de comportament patològic amb auto castigament per reparar un sentiment de culpa, sense voler afrontar-lo directament i reparar-lo.
  • Fantasia: Realitzar mentalment allò que en la vida real no s'és capaç d'aconseguir i obtenir satisfacció com si s'hagués portat a la pràctica. Pot ser normal de manera transitòria en la maduració del adolescent.

  Bibliografia:

J. Vallejo Ruiloba.- Introducción a la psicologia y la psiquiatria. Ed. 2007