TIPUS D'ANSIETAT. SEMIOLOGIA
Es caracteritza per l'aparició d'una simptomatologia aguda incontrolable amb sensació que al subjecte li passarà una cosa greu, de morir-se, que de tenir un atac de cor o de tornar-se boig, amb falta d'aire, palpitacions, dolors toràcics, suors incontrolables, tremolors, atordiment i vertigen, amb acompanyament o no, d'agorafòbia.
Per considerar aquest trastorn cal que es presenti espontàniament, sense un estímul circumstancial concret, sense haver abusat de cap droga o estupefaent i que sigui repetitiu.
Les crisis són de curta durada (minuts, però també hores), a vegades poden tenir característiques nocturnes. Amb les primeres crisis moltes vegades el pacient es tranquilitza quan els metge, després de l'atenció i revisió comunica que no té patologia orgànica, després amb la repetició dels atacs comença a dubtar si hi ha alguna cosa que el metge no detecta i això fa que pugui desenvolupar cert grau d'ansietat permanent. Alguns d'aquests pacients poden elaborar trastorns fòbics als llocs o situacions on experimenten aquestes crisis.
En la base està el temor o por a determinades circumstàncies, objectes, animals, situacions. Cal que:
Aquesta situació normalment ja comença en la infància quan es relacionen amb objectes, en canvi l'agorafòbia es presenta en adults.
Existeixen moltes formes de fòbies.
- Agorafòbia: temor als espais oberts
- Clautrofòbia: temor als espais tancats.
- Fòbia social: temor a la relació amb les persones (exclosa la timidesa).
- Fòbies animals: tot tipus, especialment aràcnids, serps però també gossos o gats.
- Fòbies a parlar en públic: temor escènic
- Fòbies als llocs alts.
- Fòbies a les multituds
- Altres...
Són trastorns ansiosos permanents sense conductes fòbiques ni crisis d'angoixa. Per definir aquesta afecció cal que dit estat sigui persistent al menys durant un mes segons el DSM-III-R, i la seva simptomatologia física es basa en:
L'ansietat acompanya aquests trastorns, però actualment no es classifiquen dintre els trastorns per ansietat, corresponen a una psicodinàmia diferent. L'ansietat en el obsessiu no és primària o nuclear com en el neuròtic i respon malament als tractaments ansiolítics o relaxants.
L'obsessiu té trets fòbics i usa rituals com mecanisme d'evitació d'allò que li provoca ansietat. Cada vegada la fòbia es va extenent a diferents situacions i cada una d'elles precisa d'un ritual diferent que no pot evitar i els realitza d'una manera compulsiva. El seu pensament té alguns trets psicòtics i respon malament a la psicoteràpia.
Bibliografia
- J. Vallejo Ruiloba, C. Gastó.- Trastornos afectivos: ansiedad y depresión. Salvat Editores. Barcelona 1991.
- Els fàrmacs usats són els tranquilitzants i els antidepressius (IRS o tricíclics). També s'usen els b-bloquejants per controlar símptomes com els tremolors o les taquicàrdies. Tots ells presenten efectes secundaris, uns per produir dependència, altres per efectes crònics neurològics.
Els primers s'usen en situacions agudes, els segons són útils per mantenir l'equilibri emocional a llarg termini i evitar l'aparició dels símptomes físics. Aquests darrers cal mantenir-los al menys durant un any per ésser efectiu.
- La psicoteràpia és imprescindible per entendre i ajudar al pacient a manejar el seu conflicte emocional, estudiant quins són els seus recursos personals, quins són les mecanismes de defensa del "jo" que condicionen el no afrontament directe del problema i amb el coneixement intentar superar-lo i també per poder prescindir dels fàrmacs o possibilitar la seva retirada.
PRONÒSTIC
És molt possible que el problema es cronifiqui si només s'atén als símptomes físics i únicament s'usi tractament farmacològic sense psicoteràpia.