Treball i trastorn mental

Una de les coses que més em treuen de polleguera és que es classifiquin com malalts mentals, aquelles persones que, sotmeses a condicions laborals insuportables desenvolupen trastorns emocionals del tipus ansiós-depressiu o reaccions extremes d'estrés. Així ho fan certs sectors de l'Administració i també empresarials. És la manera d'evitar la crítica del sistema productiu i de les condicions laborals dels funcionaris i treballadors en general. Ho resolen enviant aquestes persones als Serveis de Salut Mental, on se'ls hi confirmarà el diagnòstic, se'ls hi redactarà baixa per malaltia i s'iniciarà un tractament amb psicofàrmacs, establint visites de seguiment i/o consultes amb psicòleg. L'afectat acaba pensant que realment és un malalt i que necessitarà curar-se o prendre crònicament una medicació per poder tornar al treball.

Quines alternatives tenim?

Possiblement l'activitat sindical i política pel canvi del model de producció. També l'actitud crítica i combativa dels funcionaris i treballadors fixes de l'Administració o l'Empresa. Mentre hi hagi crisi econòmica la comunitat d'aturats acceptarà condicions llastimoses del treball.

Mentrestant esperem que els afectats siguin prou assenyats per no prendre la medicació aconsellada i així evitar els efectes col·laterals i dependències que aquests fàrmacs ocasionen. L'atenció psicològica pot ser vàlida per aprendre a manejar l'ansietat i conscienciar-se de la pròpia situació.