El nou conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya (2022) Honorable Manuel Balcells i Diaz, ha afirmat en seu Parlamentària que l'atenció longitudinal "és un paradigma que ha quedat antic".
Per qui no sàpiga què vol dir "atenció longitudinal", us aclariré que fa referència a la relació metge-pacient que es dona al llarg del temps, amb altres paraules, la relació que s'estableix entre metge de capçalera/ infermeria de capçalera amb el pacient i la seva família durant el temps que dura la relació. És la dinàmica clàssica de tota la vida, que manté la confiança mútua en l'atenció a la salut, en el ben entès que el metge coneix, de primera mà, la manera com la persona respon als embats adversos de la salut, en la seva manera d'emmalaltir.
Ignorem, en el moment que escrivim aquestes línies, quina és la filosofia (paradigma?) que vol implantar en l'Atenció Primària (AP), en els CAPs. Possiblement presentarà un model hospitalari, atès els seus antecedents, dividint els actuals equips integrals en diferents tasques , com l'atenció domiciliària, que seria protagonitzada per personal d'infermeria, acceptant que es pot substituir l'experiència de la relació personal per la història clínica digital i així qualsevol metge/infermera es veuria capaç de fer una suposada atenció personalitzada, o bé implementant la tecnologia de la intel·ligència artificial en lloc de consultes (és o ha estat director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores). Qui estem convençuts que l'equip de capçalera és imprescindible per una atenció personalitzada, estem molt preocupats.
Temem que davant la manca de personal facultatiu, relativitzi la adscripció de població a un equip de medicina/infermeria, (UBA) , unitat bàsica assistencial, allò que es coneix com a "cupo" o població de referència i adscrigui a tota la població de l'Àrea Bàsica a tot el personal dels CAPs, dic això veient com actualment, en les agendes dels diferents metges s'hi apunten pacients d'altres cupos, i no sempre per situacions clíniques urgents, també per tràmits administratius o perquè no es vol esperar a la visita del seu capçalera.
Algunes declaracions seves posa en dubte que una de les solucions sigui l'increment de personal mèdic en AP, sinó una redistribució de competències. De totes maneres a nivell d'Estat, s'està estudiant la possibilitat de contractar metges jubilats fent compatible la pensió amb un sou públic, o allargant el temps d'activitat a partir des 65 anys, amb fórmules de difícil acceptació pel metge que es jubila. Això vol dir que sí és important la carència de personal i no pot defugir aquesta qüestió. No es poden substituir les persones per robots.
Mentrestant l'atenció primària està sotmesa a un estrès constant que la impossibilita de donar una resposta adequada a la demanda per manca de personal. Moltes visites programades comparteixen la mateixa hora en les agendes dels professionals, una visita espontània que no troba hora es converteix en "urgència", una derivació normal es converteix en "preferent" per atallar la llista d'espera dels especialistes, i una derivació preferent possiblement es converteix en visita a Urgències hospitalàries. Tot molt inadequat per manca de personal. I qui fa totes aquestes consultes inadequades?, doncs el personal de plantilla, exprimint i fent més "eficient"(*) el temps dels metges i infermeres de capçalera.
Donem-li els 100 dies de rigor, però el tema té mala pinta.
Tant és així, que els sindicats que representen al personal de salut, han avisat de l'inici d'una vaga laboral per aquí dos mesos, donant temps a la Conselleria a fer canvis de timó per reconduir el desastre cap altres rumbs més pertinents. També per no empitjorar l'assistència durant aquest període d'anunciades epidèmies víriques hivernals.
(*) Eficiència: aconseguir la mateixa eficàcia de les intervencions però amb menys temps o per procediments més econòmics. No importa que augmenti l'estrès del professional.
Escribir comentario