Mentre no es demostri el contrari, una epidèmia és un problema de salut comunitària, no és una patologia individual encara que afecti a cadascuna de les persones i en diferents graus. L'enfocament de l'atenció ha de tenir en compte totes les dimensions, les individuals i les col·lectives, la conscienciació del paper que tots hi tenim per afrontar i vèncer l'epidèmia.
Amb la perspectiva que ens dóna el temps transcorregut ens n'adonem que l'Atenció Primària ha estat l'oblidada, inclús menysvalorada en les seves funcions (tancant/reduint punts d'atenció continuada, tancant consultes dels CAPs i consultoris locals, allunyant la població dels serveis bàsics...), no oferint-li els recursos necessaris per continuar treballant amb la comunitat. S'ha fet més peu-fort en l'atenció individualitzada dels cassos greus o molt greus a nivell hospitalari amb l'intent de trencar les cadenes de contagis, mentre el virus anava teixint una xarxa social d'afectats. D'això que comento hi ha hagut exemples notoris en la Catalunya Central, a Osona, que ha donat peu a protestes facultatives com explica Antoni Sisó, president de la Camfic, a l'ara.cat (veure l'article) i que ha provocat represàlies de la direcció sobre aquests facultatius.
No pot ser que el personal de primer nivell se l'obligui a prioritzar el contacte telemàtic amb la població en lloc de l'atenció directa, per això li cal estar proveït de la protecció individual requerida pel nou risc laboral que significa el contagi epidèmic, al mateix temps que cal introduir entre la població la idea i l'hàbit del distanciament i/o aïllament quan convingui, no per obligació legal, sinó com autodefensa a l'exposició i limitació de l'expansió vírica.
L'atenció de casos lleus/ moderats que es pot fer a nivell local, amb possibilitats de realitzar comprovacions serològiques (PCR, tests), ajuda a la vigilància epidemiològica, a la seva correcta identificació i declaració per completar les estadístiques tant necessàries per a fer els plans d'intervenció pública i combatre l'epidèmia. Cal que els CAP disposin d'aquests recursos, cal que tornin a la seva activitat assistencial. També cal que la població es conscienciï que els recursos sanitaris són limitats i que es pot reduir la demanda abusiva de serveis poc necessaris, mantenint la qualitat assistencial. Cal més consciència comunitària. És a les nostres mans saber usar millor els recursos i els Centres de Salut com el lloc d'encontre de la ciutadania i els professionals.
És el treball en, per i amb la comunitat el que limitarà l'expansió de l'epidèmia i farà augmentar les oportunitats de salut. Esperar la resolució de tot plegat només en l'esperança del desenvolupament d'una vacuna efectiva, no crec que sigui el millor, encara que és i serà una eina important. L'actuació col·lectiva també pot ser una bona eina per frenar la colonització del virus entre nosaltres, doncs la Humanitat ha superat altres epidèmies i pestes. També ho farà la nostra generació. Segur.
Escribir comentario