Des de fa unes dècades, l'economia del món occidental s'ha decantat inexorablement cap l'orientació liberal, això és, cap una situació on l'Administració dels Estats va deixant de fer la gestió directa dels serveis públics per passar-la a la societat mercantil del país, en una constant dinàmica d'"externalització dels serveis" com ara es diu. És una exigència dels "Mercats"
L'administració catalana de CiU amb la Conselleria de Salut liderada per l'equip de Boi Ruiz, aprofitant la reducció de recursos en el marc de la crisi econòmica, ha premut l'accelerador (els anteriors governs tripartits ho feien amb més discreció), i ara els canvis emergeixen amb més claredat. La gestió pública de la salut està, sense dubtes, i de manera primordial, en mans de l'Institut Català de la Salut (ICS) empresa principal en el sector, i és clar, el tema és com pot desaparèixer aquesta institució.
La primera preparació fou la conversió de l'Institut Català de la Salut en Empresa, això fou realitzat pels governs tripartits (2007, Marina Geli) i d'acord amb la posició majoritària del Parlament. Ara la reforma s'ha continuat amb el projecte de dividir l'ICS en nou sectors empresarials situant en la cúspide de cadascun un Hospital públic (Josep Prat), d'aquesta manera és mes fàcil la seva dilució i posterior dissolució.
La dilució s'aconsegueix creant consorcis en unió amb altres estructures sanitàries públiques i privades en la confluència d'un territori i on l'ICS és un element més que aporta el complexe hospitalàri principal però amb la misió de repartir la gestió dels seus serveis entre els socis, d'aquesta manera es crea una dinàmica interna, on s'aniran reduïnt els serveis oferts per l'ICS a favor de les altres estructures, que passaran a ser proveïdores de l'ICS o directament del Catsalut, (tancament de quiròfans, plantes hospitalàries i contractant aquests serveis amb les empreses del grup consorciat), amb el conseqüent abaratiment de costos, reducció de propi personal interí o de substitució i traspàs de fons públics, progresant en la dilució.
La dissolució s'aconseguirà amb la política de personal. Dintre el consorci s'hauran d'harmonitzar les diferents situacions del personal: funcionaris, estatutaris, interins, laborals, temporals... No tinc cap dubte que l'objectiu és arribar a la laboralització total de la plantilla, per això d'entrada, per fer la selecció de personal, deixarà de realitzar-se concursos oposicions, predominant el curriculum-vitae i la entrevista personal, deixant d'existir "places en propietat". En aquesta dinàmica crec que serà imprescindible i delicat el paper de les centrals sindicals i la relació entre elles (les de "classe" i les "professionals"). Justificar els drets adquirits serà un greu punt d'enfrontament i de "divide i vencerás".
En tot aquest procés l'Administració sempre podrà dir que el servei no perd la seva condició de públic, atès que està finançat amb els diners del contribuent i l'usuari seguirà obtenint els serveis garantits, mitjançant la Targeta sanitària (TIS). Si hi ha copagaments en algunes despeses, s'argüirà dèficit en la financiació pública. L'interès de l'operació recau en l'enfortiment i capitalització de les empreses privades dedicades a la gestió sanitària que aniran prenent volada en tot aquest afer mitjançant el procediment d'externalitzció de la gestió, mentre que l'Administració pública tindrà l'avantatge que s'anirà alliberant del pes del personal i funcionariat i llurs conflictes laborals o judicials així com el cumpliment dels objectius que la Unió Europea aconsella en relació a la reducció del volum de l'Administració. Entenc que qui més patirà la situació serà el personal sanitari que es veurà reduït al mínim indispensable i amb condicions laborals pitjors (l'eficiència, matemàticament, tendeix a l'infinit).
La dinàmica no té aturador atès que té el suport del model econòmic de la Unió Europea, de la dreta i centre-esquerra de l'arc parlamentari català i espanyol. Les manifestacions populars de resistència davant les institucions sanitàries perderan efervescència al veure que malgrat consorcis, autonomies de gestió, Xhups... el ciutadà com usuari, només necessitarà l'exhibició de la seva TIS per rebre el servei requerit amb més o menys tardança, més o menys empatia i no entendrà perquè es parla de privatització si no l'obliguen a apuntar-se a cap Mútua.
Escribir comentario