La nova reformulació de l'Institut Català de la Salut

En forma d'una entrevista fictícia, amb informació sostreta d'articles de premsa i altres publicacions, redacto aquest post per explicitar la meva visió  de la Sanitat a la Catalunya del futur que ara albirem. A Lleida ja ha començat amb els complexes hospitalaris del Arnau de Vilanova i el Santa Maria que ara presenten una direcció única.

Descarga
Document Reformulació ICS
Projecte_reformulacio_consell%20administ
Documento Adobe Acrobat 187.4 KB

Pregunta.- En un acte informatiu al Col·legi de Metges de Lleida, es feia menció que s'iniciava un nou paradigma en la sanitat catalana. Es va aclarint el tema?.

Resposta.- La impressió que aquesta expressió volia dir que s'anava a un model similar a una privatització emmascarada, es va arrelant així que es va coneixent les disposicions liderades per Boi Ruiz i Josep Prat.

 

P.- Els interessos amb la medicina privada d'aquests dos senyors, s'han diluït en el temps i amb la seva tasca a la Conselleria i a l'ICS?

R.- Una prova que no, és que Boi Ruiz no s'ha resistit a les retallades de la seva conselleria com altres consellers, sinó que a més ha proposat al Sr Mas anar més enllà. "La crisi no l'obligava a tant", mostrant així els seus reals interessos.

 

P.- Aquesta reforma cap a maneres privatitzadores ha esta propi de CiU?

R.- Si examinen la legislació sobre la transformació de l'ICS portada a terme pel tripartit, així com la transformació d'alguns serveis públics en empreses públiques sotmeses al dret mercantil (Ex: SEM), aquesta evolució ja estava prevista i consensuada de temps ençà entre la social-democràcia i la burgesia.

 

P.- La classe mèdica pot sortir beneficiada en aquesta tendència privatitzadora?

R.- Molts metges comparteixen l'activitat privada i la pública, potser excepte alguns casos d'especialitat molt específica que requereix instalacions complexes que només una empresa (pública o privada) pot assumir. El nou panorama pot revertir per una banda, en una major proletarització del metge que és contractat per una empresa mèdica o bé en l'aparició de grups de metges que decideixen arriscar-se al paper empresarial (EBAs, Cooperatives....). La supervivència d'aquestes iniciatives només la veig si es comparteix financiació pública i privada. De totes maneres la pròpia crisi impideix que la població es doni d'alta en assegurances privades, i les persones grans de cap de les maneres, atès que les quotes de risc que han de pagar són prohibitives. Potser aleshores hi haurán metges de rics i metges de pobres.

 

P: Han sortit els noms de Boi Ruiz i Josep Prats. Quí són aquests personatges?Qui són els seus mèrits per liderar la reformulació?

R.- En Boi Ruiz i Garcia és metge especialista en Traumatologia i diplomat en Gestió Hospitalària, implicat com a director entre el 1994 i el 2008 i posteriorment com president entre 2008 i 2010 de la entitat privada de la Unió Catalana d'Hospitals, que abandona a l'ésser anomenat Conseller de Sanitat. Sempre se l'havia considerat un home "dur"en les negociacions laborals sindicals i ferm defensor de les postures empresarials..

- En Josep Prat i Doménech, és actualment president del Consell de l'Institut Català de la Salut (ICS), i és qui dirigeix personalment la transformació i divisió d'aquesta empresa pública en set entitats autònomes encapçalades per set Hospitals Públics. Simultanejava aquesta activitat amb la de director General del holding Innova amb seu a Reus, fins el passat gener perquè va haver de dimitir del càrrec acusat de possible frau en la gestió de fons europeus per a el desenvolupament regional (FEDER) concedits al grup d'empreses Innova. La denúncia ha estat incoada davant la Oficina antifrau de la Unió Europea (OLAF), pel grup polític CUP de l'Ajuntament de Reus, al no rebre informes transparents de l'activitat d'aquest grup empresarial, que sembla tenir un endeutament de 5,59 milions d'€ en l'actualitat.

Aquestes figures són les que sembla, han de "salvar" econòmicament la Sanitat Pública catalana.

 

P.- Amb aquests antecedents segueixen tenint la confiança del govern de la Generalitat i de la Gerència de l'ICS?

R.- Recentment hem rebut una carta signada pel director-gerent de l'ICS Sr. Joaquim Casanovas Lax, fent peu fort en que la "reformulació " de l'ICS liderada pel Sr Prats  ha de permetre que"... l'ICS sigui una empresa pública, eficient, sostenible i descentralitzada, que doni la màxima autonomia de gestió als seus centres..." ...".... amb personalitat jurídica pròpia, és a dir, amb unes característiques d'empresa pública semblants a les de les empreses que ja existeixen dins el sector..."

Es voldrà referir al model que representa Innova o Unió Catalana d'Hospitals?. Ja ho veieu, amb aquests antecedents què podem esperar?. Com dèiem abans, que Déu ens agafi confessats.

 

P.- Com es veu el paper del metge de família en aquest context?

R.- Contestaré amb el que veig que està succeint. Sembla que a curt o mitjà termini, la distribució de la població entorn un metge de capçalera (cupos, població adscrita, o com vulgueu anomenar-ho), desapareixerà. La població romandrà adscrita a una àrea bàsica i els metges de família tindràn un contracte d'Àrea Bàsica o Sector Sanitari, sense "cupo" adscrit i la seva funció serà passar consulta d'una agenda del dia, en forma de torns com els especialistes hospitalaris, cobrir períodes de guardia o qualsevol altra tasca que es necessiti en aquell moment. La proletarització serà la norma si no s'esdevé autònom de la seva empresa. La crisi del concepte de metge de capçalera ha esclatat amb força. Les noves generacions de metges ja acostumen a parlar de MAP (metge d'atenció primària) i no de MC (metge de capçalera) i això no només és un canvi de llenguatge, és una evolució més profunda.

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0